El quadern taronja

Un bloc de Coia Valls

Sopa de lletres

Sempre he pensat que gaudir dels preliminars és important. De vegades el resultat final no esdevé, ni de bon tros, allò que havíem previst. Sovint apareixen imprevistos sobre els que no podem actuar, ni el lloc escollit per a les vacances acompleix les nostres expectatives, ni la festa és fantàstica, ni l’encontre esperat, tan emotiu.

Ara estic de prèvies, i m’agrada! És dissabte i fa un sol de primavera a punt d’esclat. Avui m’he llevat d’hora, contra el meu costum de ronsejar en dies festius. La meva ciutat m’ha semblat més lluminosa. Uns vells texans, calçat còmode, una samarreta i la motxilla a l’esquena. A dins, un bon grapat d’invitacions del meu primer conte: Marea de lletres que maregen.

Tenia ganes de compartir-ho i havia quedat amb un vell amic. Després de caminar força estona, ens hem assegut en un banc de pedra, amb la mar a l’horitzó dels ulls. M’ha vingut a la memòria un dels pessics de saviesa d’Antonio Bolinches: “Moltes persones es perden les petites coses mentre esperen la gran felicitat.” He assajat un somriure. No li he dit res, no calia, però, cofoia, li he donat la invitació.

– Saps què m’ha vingut al cap en llegir el títol? –m’ha demanat.

– No en tinc ni idea –he respost encuriosida.

Aleshores m’ha fet recordar les sopes de lletres que ens cuinaven de petits. Com ens entreteníem barrejant-les a la recerca de mots, mentre la mare remugava que es refredaria. De vegades, mig d’amagatotis, construíem paraules que deixàvem fins a les acaballes a la vora del plat. El nom del nen que ens agradava, un missatge en clau o una grolleria innocent apresa dels grans, que ràpidament fèiem desaparèixer per por de ser descoberts.

Gràcies al meu amic, aquest primer conte ha crescut una mica més, un miracle que només el lector pot dur a terme. M’ha fet veure un altre matís, un nou significat que fa més joiosa l’escriptura i la completa.

Coia Valls

(Tarragona, 10 d’abril 2010)

Anuncis

8 Respostes to “Sopa de lletres”

  1. Maria said

    Bé Coia que dir-te, recordo perfectament quan era jo la que feia els jocs en les lletres i la mare hem deia “que es refedarà” i saps una cosa?¿?¿ ara sóc jo la que ensenyo als meus fills a trobar les lletres i deixar-les al costat del plat… Quins records!!!! gràcies per fer-nos pensar en ells per que molts cops fem les coses però no recordem per què…

    Molt petons i ànim en la teva travessa.

    Maria

    • coiavalls said

      Gràcies a tu, Maria!
      Això de crear complicitats és molt bonic. Si sumem sensacions podem bastir tot un univers ben especial.
      Molts petons a tu també.

  2. Miriam said

    Quin privilegi quan aquesta tarda, al sortir d’una llibreria al bell mig de la Rambla de Tarragona, duia una marea de lletres que maregen al meu bolso i una altra marea de sensacions i emocions al meu cor.

    Gràcies a qui hagi decidit que et creuis a la meva vida!

    Molts èxits!

    Míriam

    • coiavalls said

      Gràcies, Miriam!
      Saps…jo pensava el mateix. Ja saps que no crec en les casualitats -tu tampoc- Compartir camins amb persones que t’ajuden a créixer, que miren la vida als ulls i encara creuen amb la màgia i la força indeturable que et porta a aconseguir allò que vols, si realment ho desitges, és un regal!

      Una abraçada, amiga.

  3. Helena said

    Hola Missi!
    El joc entre la meva germana i jo era el d’escriure la paraula més llarga mentres deiem que la sopa encara estava molt i molt calenta per fer més temps.
    Quina ilusió saber de tu, i de les teves paraules. Demà “Marea de lletres que maregen” serà una bona adquisició, n’estic segura.
    Molta i molta sort. I un petó ben gran!!
    Helena Andreu

    • coiavalls said

      Quina alegria trobar-te per aquí, Helena!
      Gràcies per deixar-t’hi caure, per la complicitat i compartir els teus records.
      Saps? Casi puc imaginar-me l’escena, la meva germana i jo fèiem el mateix 😉

      Una abraçada, guapa!

  4. alba mateu said

    Bon dia Coia,

    Aprofito aquest espai per donar-te la meva més sincera enhorabona. He estat llegint el blog i m’ha agradat molt, es nota que gaudeixes fent el que fas i transmetre-ho a la resta no sempre és una tasca fàcil.

    Reconec que la literatura no és el meu fort i desconec una mica tot aquest món. Tot i així, des del meu punt de vista un bon llibre és aquell que t’omple en tots els sentits, aquell que t’endinça en la mateixa història, aquell que no pots parar de llegir i les pàgines passen soles… I justament això m’està passant amb “La princesa de Jade”. Tot el que escrius, la manera com utilitzes les paraules, la sensibilitat que trasnmets en cadascuna d’elles, la història en si mateixa són genials. Moltes felicitacions !!

    Alba Mateu, segurament ara ja sabràs qui sóc… 🙂

    • coiavalls said

      Bona tarda Alba,

      M’ha fet molt feliç trobar-te al bloc. Les teves paraules m’han emocionat, moltes gràcies!!!
      Per ser que dius que la literatura no és el teu fort, la teva manera de dir és un regal Alba.
      És fantàstic que gaudeixis de “La princesa de jade” i que facis teu un trajecte tan especial.
      Bona lectura i bon viatge, Alba.
      Estic a prop. M’agradarà parlar-ne…a la tornada 😉

      Bones festes i una abraçada ben forta, bonica!

      Coia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: