El quadern taronja

Un bloc de Coia Valls

Paisatge després de la batalla

El dia s’ha llevat preciós i jo de ressaca. He dormit a glopades, entre records i sensacions intenses. Torno a estar al Refugi del Moll de Costa, l’espai que fa dos dies va acollir la Festa de celebració de la meva novel·la La princesa de jade. Hi he arribat sola, sense presses. Necessitava fer un recorregut per l’espai que ha acollit a tants amics i amigues. M’hi passejo i faig memòria. Les cadires, abans disposades en filera, ara fan rotllanes al voltant de copes i safates de paper. Em somric, recordo i torno a somriure.

Sento tocar les onze. La porta metàl·lica roman oberta de bat a bat i el sol dibuixa un camí de llum fins on reposen tones de sorra inerta; fa molt poc van configurar un escenari que alimentava la il·lusió dels assistents. Amb cerimònia, despullo l’arbre que el públic va vestir amb els seus desitjos i reflexions. Llegeixo una darrera l’altra les notes escrites. Em fa l’efecte de situar-me al bell mig d’una gimcana protagonitzada pel temps i la memòria. La mirada s’enterboleix, desdibuixa lletres, perfila records. És com trobar companys de viatge en estacions diferents, hi ha andanes paral·leles, vagons atapeïts, passadissos solitaris.

De sobte escolto el parrupeig d’un colom al més alt del refugi. Penso que ahir també hi devia ser, potser espantat per la música, les veus, el rebombori. El busco amb la mirada. Voldria dir-li que m’agrada la seva companyia. Però només l’escolto, la seva crida viatjant a través de les travesses del sostre.

Aleshores veig les restes del menjar festiu, picotejades, esparses. I el busco de nou, desitjo de tot cor que li arribi el meu gest d’aprovació, la felicitat que m’envaeix després de la batalla.

També les últimes restes del paisatge són capaces de deixar una forta petjada.

 

Coia Valls

Anuncis

6 Respostes to “Paisatge després de la batalla”

  1. Sui said

    Me hubiera gustado estar allí, madrineta.
    Pero bueno, en cualquier caso, yo siempre estoy a tu lado en cualquier batalla, aunque muy discretamente.
    Espero que pronto pueda verte por acá presentando esa hermosura.
    Miles de besos.

    • coiavalls said

      Gracias por estar tan cerca, Bea. Es así como te siento. Sé que te hubiera encantado, aunque dudo que te hubieras resistido a participar 😉 Una melodía tuya hubiera sido la guinda del pastel!
      Esperaremos enero y cruzaremos los dedos para que la editorial me ayude a la difusión en castellano.
      Te quiero, amiga.

  2. Gemma C.O. said

    Molt bonic, l’enyor, ai l’anyoransa….!

  3. cintaarasa said

    Com m’hagués agradat ser-hi, i què plenes de vida sonen les teues pareules.
    Una abraçada,
    Cinta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: