El quadern taronja

Un bloc de Coia Valls

Tornar a Judes

  

Davant la pregunta: Coneixes algun Marcel o alguna Carme? La resposta està servida sense dificultat. Només ens calen uns instants per fer memòria, tot repassant coneguts i familiars. Però si ens demanessin: Coneixes algun Judes? Molt probablement, seria difícil fugir d’un gest obscur. La connexió entre aquest nom i el simbolisme de traïdoria que representa és indivisible.

Abans de començar la lectura de la novel·la d’en Francesc Miralles i en Joan Bruna ja puc percebre aquesta sensació de desassossec. Per altra banda he de confessar que, pel mateix motiu, se’m presenta com un esquer desitjable.

 El llegat de Judes juga amb mi des de l’inici. La intriga em porta de la  mà de personatges que, aparentment, res tenen a veure amb l’apòstol deslleial dels Evangelis. La distància que separa els uns dels altres no només es tradueix en kilòmetres, també en segles i segles.

Xangai, Barcelona, Tel Aviv són escenaris que precedeixen a la veu, en primera persona, del deixeble de Jesús. Llavors tots els esquemes creats a partir d’una trama al més pur estil de la novel·la negre se’n van en orris. És quan tot pren sentit, ambdues intrigues m’atrapen i, complementant-se, dibuixen hipòtesis dins les quals transito per llocs coneguts i d’altres reelaborats a partir d’antigues lectures.

De vegades immersa en l’enginy d’un joc de pistes, d’altres fascinada per la interpretació de signes i símbols o vibrant dins un clàssic de policies i lladres, passo pàgines. Però la veu d’en Judes m’atura. L’acció dóna pas a una cadència més íntima, més reflexiva. Sovint el to sentenciós, sever, gairebé tràgic, et transporta a una altra realitat on no pots romandre gaire temps. El vertigen torna en forma de sotrac. Més viatges, més paranys i el desig. També el desig vers una dona bella, enigmàtica i voluptuosa que juga a guanyar i aposta fort.

El gir final, inesperat, afegeix un ingredient entre sobrenatural i gore, només una pinzellada, un polsim que com en els bon àpats aromatitzen sense disfressar el paladar.

En tancar el llibre, tanco també els ulls i pronuncio lentament un nom maleït amb to condescendent. Després, somric.

Coia Valls

____________________________

Joan Bruna i Francesc Miralles, El llegat de Judes, Barcelona, Columna, 2010, 235 p.

Anuncis

2 Respostes to “Tornar a Judes”

  1. Berta said

    Gràcies Coia, és un comentari molt xulo, crec que a tots ens passa una mica el mateix, El llegat de Judes t’atrapa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: